ZEFIRO TORNA

La idea de fusionar diferents universos sonors és una de les directrius més riques i suggerents de les programacions musicals dels darrers anys. La idea, tanmateix, no és nova i ve de lluny. Personalitats com ara Jacques Loussier (1934-2019) amb la música de Johann Sebastian Bach o Uri Caine (1956) amb la de Gustav Mahler o Richard Wagner, per citar-ne només dos coneguts exemples, són una petita mostra de com alguns pianistes instal·lats i adscrits en l’univers del jazz han necessitat aquesta revisitació, aquesta necessitat de passar pel sedàs de la seva visió creativa i performativa algunes músiques del passat.

En el nostre panorama, el pianista manresà Manel Camp (1947), nascut per aquelles coses un 20 d’abril, el mateix dia que el director britànic Sir John Eliot Gardiner (1943) o l’enyorat musicòleg Francesc Bonastre (1944-2017), va sentir, cap allà a la dècada dels vuitanta, la necessitat de revisitar i reinterpretar les músiques barroques d’autors com ara Jean-Philippe Rameau (1683-1764) o Johann Sebastian Bach (1685-1750), al costat de l’esplèndida pianista Ludovica Mosca. Molt ha plogut des de la realització d’aquests treballs, però resulta que Camp està d’enhorabona i, a les portes del seu setanta-cinquè aniversari, ha decidit impulsar el projecte titulat De Minorisa a Carst. 75è aniversari i que ve a ser una gran mirada enrere a una trajectòria rica i plural com ho ha estat la seva.

Si com a membre de Fusioon, al costat dels també bagencs Martí Brunet (guitarra), del seu germà Jordi Camp (baix) i Santi Arisa (bateria), va arribar a constituir-se com una referència indiscutible i ineludible en l’escena del rock progressiu i simfònic estatal, no és menys veritat que en aquells treballs de Fusioon ja hi havia experimentacions amb músiques del passat com ara de Manuel de Falla (La danza del molinero) o del mateix Johann Sebastian Bach amb la coneguda Toccata i Fuga BWV 565.

Possiblement, aquells treballs siguin la protohistòria del projecte que, dijous passat, vam poder escoltar al 27 Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages on Manel Camp formant trio amb Gemma Brié (veu) i Mathhew Simon (trompeta) van dialogar amb el barroc Ensemble Méridien que dirigeix Elisabet Bataller.

Aquest concert formava part del bloc de dotze concerts de l’esmentat projecte i que ha comptat i comptarà amb artistes estel·lars com ara Francesc Burrull, Joan Albert Amargós, Albert Guinovart, Agustí Fernández, Kitflus, Ignasi Terraza, entre molts d’altres.

L’interès del concert de dijous passat venia marcat per la manera com el projecte de Manel Camp s’immergia en uns repertoris que, en el seu moment històric, van ser autèntics experiments i incompresos fins al punt que se’ls va titllar i conèixer com «alterats» (alterati) en voler retrobar la unitat exacta entre text i música amb la qual, suposadament, es cantaven les antigues tragèdies de la Grècia clàssica. Amb el títol de Zefiro torna, Manel Camp va construir un interessantíssim diàleg entre el seu habitual món del jazz amb el de la música antiga, especialment de compositor de la primera meitat del segle XVII. Tot erigint un potent resultat sonor de la mà d’una arquitectura que va posa al descobert la semblança, o almenys la no excessiva distància, entre les experimentacions musicals de la primera meitat del segle XVII amb el món del jazz.

Oriol Pérez
Manresa, juliol de 2021