PIANO&CÍA – LA NIT DELS PIANISTES

PIANO&CÍA – LA NIT DELS PIANISTES 150 150 Manel Camp

PIANO&CÍA – LA NIT DELS PIANISTES

Elisabet Raspall, Josep Más “Kitflus”, Francesc Capella, Joan Monné, Eduardo Tancredi, Lluís Vidal, Ignasi Terraza, Agustí Fernández, Elisenda Duocastella, Ludovica Mosca, Toni- Olaf Sabater.

L’Auditori – Barcelona
4 de febrer de 2022

Gràcies!

Quan somiava amb el projecte De Minorisa a Carst, mai no m’hauria imaginat canviar el teclat del piano pel teclat d’un ordinador i, menys encara, fer-ho per a narrar des de dins el que passava en una de les tretze propostes en què “concentràrem” l’homenatge musical als nombrosos companys d’escenari i projectes educatius que he trobat al llarg de tota una vida dedicada a la música.

El que exposaré aquí no es pot mesurar per la qualitat de les paraules escrites i em sento atabalat per si sabré expressar l’impacte emocional que la vetllada va tenir en la meva persona.
Primer de tot, no puc obviar el més sincer agraïment a l’ESMUC per la seva implicació en tot el projecte i per acollir i fer possible la Nit dels pianistes a l’Auditori.

Com deia abans, se’m fa difícil traslladar amb paraules les sensacions i els sentiments viscuts en compartir escenari amb dotze pianistes del més alt nivell de casa nostra, amics i companys de molts anys, a qui estimo i admiro. Em sento captivat per la música que fan tant com l’art i el saber fer que desprenen cadascun d’ells.
Som-hi, doncs, tres pianos de cua i múltiples combinacions dels músics van fer d’aquella nit, una nit màgica, plena de llums, de colors, de sensibilitat, d’energia, d’inspiració, d’amistat, d’il·lusió, de respecte, d’estima, d’emoció, de MÚSICA… Vam poder interpretar en solitari, en format duet, trios… fins a trobar un final on els dotze vam compartir, com vam poder, els tres pianos, majestuosos, que omplien l’espai sempre fantàstic de la Sala Oriol Martorell, amb una il·luminació plena de bellesa que els convertia talment en ballarins que dansaven al so dels que els tocaven.

Inimaginable la il·lusió que vaig tenir durant tota la nit en poder escoltar peces, escrites per mi, en les mans d’aquests fantàstics artistes: Elisabet Raspall, Josep Más “Kitflus”, Francesc Capella, Joan Monné, Eduardo Tancredi, Lluís Vidal, Ignasi Terraza, Agustí Fernández, Elisenda Duocastella, Ludovica Mosca, Toni-Olaf Sabater. Els meus Comiat, Ainara, Claror, Babaouo, Capri, o bé Sol de Murons, Cul de Sac, passaren a ser nostres, interpretats des d’una altra perspectiva, en alguns casos ben diferent de com jo els havia pensat.

La veritat, em produeix una sensació magnífica, un goig intern i a la vegada aflora un sentiment de sincer agraïment a qui s’ha fet seva aquella peça i li ha donat una altra vida. Amb especial estimació havia pensat incloure-hi Hommage, que feia un temps havia dedicat a l’admirat Francesc Burrull, i que es va poder escoltar, amb molta delicadesa, com a primera obra del concert. O els ja clàssics, Desassossec, Pas a Pas, Celebrem-ho, Pleniluni, que tantes vegades havíem tocat a dos pianos en el projecte Diàlegs, i que en aquesta ocasió comptaren amb noves i valuoses aportacions… o bé Coratge, Rosebud, Enyors… Per a mi em vaig reservar Poesia Secreta, per a recordar la meva primera incursió en solitari en el món discogràfic, i també vam poder compartir amb gran sentiment La meva petita terra, Natura i Anhels, entre d’altres. Aquesta darrera els dos últims anys ha agafat una dimensió personal que em serveix de conhort i homenatge alhora.

Màgia, creativitat, força, talent… una nit plena de sotracs emocionals, que va culminar amb la improvisació col·lectiva d’un blues, iniciat pel Kitflus i per on van anar passant les vint-i-quatre mans que aquell dia ens aplegàrem amb l’excusa dels meus setanta-cinc anys. La peça va resultar la cirereta del projecte De Minorisa a Carst, que en el seu esdevenir de més d’un any, va fer una parada excepcional a l’Auditori de Barcelona.

Nu puc més que agrair moltíssim a tots aquests artistes, però també a aquells que no pogueren ser-hi, que s’avinguessin a interpretar d’una manera molt personal i sentida les peces del meu repertori. Així com, voldria agrair també, a l’equip de Minorisa a Carst, a la Lali Pujol per la seva implicació generosa en la gestió de tota la troupe i a tots els tècnics de l’Auditori que van fer possible aquest inoblidable, per a mi, i irrepetible concert.

Manel Camp
març de 2022