EL COMTE ARNAU
Cor d’Homes d’Osona, director Pere Mateu Xiberta
Joan Crosas, recull de textos i narrador
Manel Camp, composició i piano
El mite del Comte Arnau, pel CORDHOMES d’Osona
A principis de l’any 2005 el CORDHOMES d’Osona feia les primeres aparicions públiques. Des d’aleshores fins a dia d’avui sempre han destacat per dur a terme repertoris ambiciosos, rics i variats. La seva filosofia s’ha caracteritzat per cercar una gran qualitat en la interpretació. A casa nostra, la formació de cor d’homes sols és poc freqüent, i això encara fa més especial i curiosa la proposta del CORDHOMES. Cal destacar que la tècnica d’un cor d’homes difereix molt de la tècnica d’un cor mixt. En un cor d’homes la dificultat d’empastar les veus és molt complexa, hi ha molts harmònics i el paper del director del cor és necessari per tal d’igualar els timbres i millorar la tècnica de cant. Per la direcció del CORDHOMES hi han passat la Buia Reixach (directora fundadora), l’Alfred Cañamero i, actualment, en Pere-Mateu Xiberta.
En aquest aspecte, Pere-Mateu Xiberta i el conjunt del CORDHOMES, un total de 35 cantaires, han decidit presentar-nos una producció totalment novedosa i revolucionària. Així ens trobem a un dels grans rapsodes del país, un gegant del piano, el cant coral masculí, l’obra poètica de grans autors catalans, els mites, la llegenda i la naturalesa humana que són els ingredients perfectes per trobar-nos davant d’una obra en majúscules.
El mite del Comte Arnau agafa grans dimensions a partir de la Renaixença quan autors com Jacint Verdaguer en recuperen la seva figura i el converteixen en el gran personatge medieval romàntic que ha arribat als nostres dies. Explica la llegenda que el Comte va cometre diversos pecats com relacionar-se amb una abadessa i per això va ser condemnat a cavalcar durant tota l’eternitat com una ànima en pena dalt d’un cavall negre.
L’espectacle del mite del Comte Arnau que us presentem té el seu origen en el treball dut a terme per Joan Crosas i el mestre Manel Camp. L’un conegut per la seva carismàtica veu i l’altre per haver estat un pal de paller de la cançó catalana embellint i posant a punt l’obra de gegants com Raimon, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet, entre d’altres. La trobada entre tots dos artistes propicià un treball conjunt sobre la figura del Comte Arnau. Amb aquesta premisa van resseguir l’obra d’autors com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Joan Maragall buscant referències al nostre Comte. L’un endreçant les lletres i l’altre harmonitzant-les. Fruit d’aquest treball en va sorgir el CD, Comte Arnau (Temps Record, 2008) i un espectacle que van presentar per tot el territori.
L’obra té tres eixos bàsics. Per una banda trobem el fil narratiu en el que Joan Crosas ens explica el mite del Comte Arnau a través de fragments de poemes de Josep Maria de Sagarra, Jacint Verdaguer i Joan Maragall. En un segon eix, el CORDHOMES interactua amb el narrador interpretant textos dels mateixos poemes a mode de cançó o intervencions cantades. El tercer eix el conforma la música i els
arranjaments, obra de Manel Camp. A través del seu piano anirà enllaçant tot el paisatge narratiu amb especial èmfasi en els ambients dramàtics, fent de coixí, donant solidesa i bellesa a les intervencions del cor. En aquest sentit, el treball de Manel Camp és totalment novedós. De fet, havíem vist al mestre en arranjaments per cor mixt d’allò més celebrats com Campanades a morts de Lluís Llach, però és la primera vegada que Manel Camp s’enfronta a un cor integrat exclusivament per homes.
El nostre mite del Comte Arnau s’inicia explicant-nos com podria ser físicament el Comte a través del que en va deixar escrit en Josep Maria de Sagarra, combinant el recitat amb la resposta cantada del Cor. Continua el rapsode recitant-nos Lo Comte Arnau de Jacint Verdaguer i el Cor respon amb la famosa tornada: “Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc”. Ara és el torn de Joan Maragall que ens explica com el Comte sedueix l’abadessa del convent. Aquí el Cor es presenta com a còmplice de la història amorosa per després fer un contrapunt dramàtic i representar-nos les “Veus de la terra”. A partir d’una cançó tradicional, el Comte ja condemnat es presenta al palau per retrobar-se amb la Comtessa. El Cor interpreta els dos personatges dialogant entre ells. En aquest punt en que el Comte, sol i desesperat s’adona de com pot ser de llarga l’eternitat, les “Veus de la terra” interpretades pel Cor li cantaran l’amarga realitat. Finalment, el Cor comença a cantar una nova cançó, una cançó antiga a mode de pietat en veu d’una pastora. En aquest punt, sembla que Joan Maragall acaba redimint el Comte Arnau.
Esperem que gaudiu d’aquest espectacle únic sobre el mite del Comte Arnau, amb el CORDHOMES dirigit per Pere-Mateu Xiberta, la narració de Joan Crosas, i la música i el piano del mestre Manel Camp.
Àlex Gómez-Font