CARST

Ens trobem davant d’aquest paisatge càrstic de pedra, de solcs, de roca. Aquesta roca té relleu com les arrugues del nostre rostre.

S’ha dit que a partir dels quaranta anys cadascú és responsable del seu rostre perquè les arrugues que solquen la nostra cara tenen a veure amb l’actitud que tenim davant la vida i cada rostre humà és un gran paisatge i de seguida ens impacta quan el veiem i podem llegir-hi la vida que hi ha al darrere.

Som responsables del nostre rostre perquè som coautors del nostre paisatge interior. I això avui ho fem davant del paisatge que ens regala aquest punt de Manresa i que està davant d’aquesta serralada, cim!

Tots necessitem tenir llocs de cim, llocs d’alçada llocs on despleguem la nostra mirada de vegades contreta, angoixada, confinada en aquests darrers dos anys, per desplegar-la, temps de desplegament, temps de recolliment que és la Cova, en aquest cas. Cova, cim i després tenim el riu que és qui fa els solcs, que és qui fa la fluïdesa, el moviment de la vida i qui fa les arrugues del nostre rostre, la bellesa dels paisatges són els rius que van fent escultures increïbles.

Que sentint aquesta música de Manel Camp, sentim la música de l’aigua i la música d’aquests segles que han esculpit aquest paisatge tant com esculpeixen el nostre paisatge interior.

Xavier Meloni
Manresa, 18 de juny 2022